L’any 1985 va
inaugurar-se a la ciutat francesa de Nantes la primera xarxa de tramvia modern
d’Europa i, des de llavors, més d’un centenar de ciutats europees han
reintroduït el tramvia als eixos dels seus sistemes de transport públic
aprofitant-lo com un element de renovació urbanística. El tramvia modern ha
tornat als entorns urbans per quedar-se i ho ha fet mitjançant una evolució
constant, adaptant durant aquestes tres dècades el material mòbil i les
infraestructures a l’espai urbà on s’ha inserit i circula. Un exemple clar
d’aquesta adaptació és l’eliminació de les catenàries en la travessia pels
nuclis històrics i enfront als monuments de gran importància històrica i artística.
Aquest avenç ha estat possible durant la darrera dècada gràcies a una gran
evolució tecnològica desenvolupada en paral·lel a l’electrificació de la nostra
mobilitat quotidiana, tant privada com pública. Aquesta, a més, es
desenvoluparà en els propers anys compatibilitzant-se amb la resta de
transports elèctrics, ja sigui amb les xarxes de ferrocarrils, metropolitans,
tramvies, troleibusos o autobusos, així com també amb els mitjans privats, cada
cop més presents a la nostra mobilitat personal
Els nous tramvies sense catenària circulen pels cascs
antics de les principals ciutats.
Foto Joan C. Salmeron (2010).