Els funiculars de Catalunya (I)

Catalunya és un dels indrets europeus on han existit més línies de funiculars, un total
de dinou, de les quals avui en presten servei quinze. La majoria representen un valor
de gran atractiu turístic per l’espectacularitat de la seva localització.

Els funiculars de Catalunya (II)

Illes Balears: retorn als clàssics trens mediterranis

La coneguda revista anglesa “Locomotives International” va publicar al seu número 102, corresponent als mesos de juny i juliol de 2016, l’article de Joan Carles Salmerón “Mallorca for railfans” on fa un ampli recorregut pels ferrocarrils de les Illes Balears. A continuació reproduïm l’article original, del mateix autor, en què està basat:

Exposició "Cent anys del tren a Les Planes"

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya celebra el centenari de la connexió ferroviària entre Barcelona i Les Planes amb una exposició realitzada conjuntament amb Terminus. La mateixa pot visitar-se a l’Espai Provença (estació FGC - Provença, estació TMB - Diagonal) de dilluns a divendres de 9:00 a 13:00 i de 15:30 a 19:00 hores fins a finals de novembre. Posteriorment està previst que l’exposició es traslladi a Les Planes i Sarrià.

El material mòbil del Metro de Barcelona

El servei de metro de Barcelona representa actualment la principal xarxa de transport públic de la ciutat. Aquesta xarxa està composta per un total d’11 línies: vuit explotades per TMB i tres serveis urbans integrats en les xarxes suburbanes d’FGC. Les vuit línies de TMB sumen un total de 118 quilòmetres i 154 estacions per les quals, des de la seva inauguració l’any 1924, han circulat fins a 19 tipus diferents de material mòbil, onze sèries de les quals ja han estat retirades i vuit que presten servei avui dia.  Actualment, així, el servei metropolità de la ciutat comtal està servit per 174 composicions de diferents amples de via, dels quals 34 trens ho fan amb ample ibèric i la resta, 140, amb ample internacional, formant un total de 678 vehicles.

Els cremalleres i la seva tipologia

El ferrocarril, des de la seva invenció durant la Revolució Industrial, ha estat sinònim de força, potència i velocitat, inspirant la capacitat del ésser humà per arribar a qualsevol lloc. Per això, no sorprèn que ja des de la inauguració de les primeres línies ferroviàries hom es plantegés iniciatives per fer-los ascendir fins als punts més alts dels gegants de la natura, les muntanyes.

Però la potència i la força del ferrocarril s’enfrontaven als grans desnivells del nou terreny que volien dominar. Per a aquestes rampes (gairebé) insalvables va néixer el tercer carril dentat o popularment conegut com a “cremallera”.

Arribada del Cremallera de la Rhune, a França, al cim que marca la frontera amb la Península Ibèrica.

Foto Alba Lo-Pe (2011)

La història de l'alta velocitat ferroviària a Catalunya

A hores d’ara, la xarxa catalana d’alta velocitat està formada per dues línies: la línia explotada per l’empresa estatal ADIF que comunica Lleida amb Tarragona, Barcelona, Girona i Figueres; i la línia internacional explotada per la concessionària transnacional TP Ferro que travessa la frontera francesa enllaçant Figueres amb Perpinyà. Igualment, d’aquí a pocs mesos serà inaugurat el nou enllaç del Corredor Mediterrani entre les estacions de Camp de Tarragona i Vandellòs, cosa que permetrà donar un pas més en les comunicacions amb el llevant peninsular. Amb aquesta darrera incorporació ens trobarem davant d’una moderna  xarxa d’alta velocitat encara inacabada que malgrat això ja ha viscut una peculiar història.

Tren d'alta velocitat de la sèrie 100 a la sortida sud de Barcelona efectuant un servei AVE entre Madrid i Marsella.

Foto Joan C. Salmerón (09.2015)

Els nous trens d'FGC

El primer dels nous automotors de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que prestarà servei a la línia Lleida-La Pobla de Segur ja és a Lleida. Es tracta d’un automotor dièsel Stadler amb el qual FGC culmina el pla de completa modernització de la línia iniciat al 2005 una vegada traspassada la seva gestió al govern de Catalunya.

El nou tren Stadler a la seva arribada a Lleida.

Foto Joan C. Salmerón (2016)