dijous, 21 de setembre de 2017

Els darrers senyals mecànics de Catalunya



L’estació de Balaguer, a la província de Lleida, disposa dels darrers senyals mecànics en servei de la xarxa ferroviària de Catalunya. Dos d’ells es troben situats a cada costat de l’estació, un senyal d’entrada i un senyal d’avançat fix, així com un tercer es troba a la sortida nord garantint la seguretat dels dos passos a nivell.  Aquests elements, que funcionen des dels orígens de la línia que uneix Lleida amb La Pobla de Segur, que avui forma part de la xarxa d’FGC, formen part del patrimoni ferroviari català i són plenament operatius.

Esquema del funcionament dels senyals.
Disseny FGC. Arxiu Terminus.

El funcionament d’aquests senyals és molt simple: el cap d’estació els acciona a distància per mitjà d’un sistema de cables i politges que permet obrir i tancar cadascun dels senyals. A més, i com a mesura de seguretat complementària, la taula de comandament disposa d’un tradicional sistema d’enclavament central amb les clàssiques claus tipus Boure.

Història de la senyalització ferroviària

Quan les primeres línies de ferrocarril van ser construïdes a principis del segle XIX, una de les principals preocupacions de les noves companyies ferroviàries va ser la de garantir la seguretat de les circulacions, especialment a les línies de via única. Amb aquest objectiu, inicialment es van utilitzar indicacions fetes amb els braços (de dia) o amb fanals d’oli (de nit), però l’increment progressiu de la velocitat dels trens i les noves innovacions tecnològiques van propiciar el desenvolupament de sistemes de senyalització més moderns.

A partir del segle XX. Amb l’arribada de l’electricitat, els antics sistemes van ser substituïts per nous semàfors elèctrics que anirien evolucionant fins arribar a la implementació de xarxes de senyalització electròniques, avui gestionats des dels llocs centrals de comandament. A hores d’ara, en matèria de senyalització , el segle XXI es caracteritza per la introducció del sistema ERTMS, una iniciativa de la Unió Europea, que es basa en la detecció i el control dels trens mitjançant sistemes de ràdio, GPS i balises.

dissabte, 10 de juny de 2017

Es busquen! Les primeres locomotores d’FGC


L’any 1906 nou de les 14 locomotores de vapor d’ample de via ibèric que formaven el parc mòbil original de la companyia “Ferrocarril Sarrià Barcelona” (FSB) van sortir del Port de Barcelona amb destí desconegut.

Detall de la revista "Locomotives International", juny-juliol 2017.

dimarts, 25 d’abril de 2017

Els nous tramvies sense catenària: sistemes i evolució



L’any 1985 va inaugurar-se a la ciutat francesa de Nantes la primera xarxa de tramvia modern d’Europa i, des de llavors, més d’un centenar de ciutats europees han reintroduït el tramvia als eixos dels seus sistemes de transport públic aprofitant-lo com un element de renovació urbanística. El tramvia modern ha tornat als entorns urbans per quedar-se i ho ha fet mitjançant una evolució constant, adaptant durant aquestes tres dècades el material mòbil i les infraestructures a l’espai urbà on s’ha inserit i circula. Un exemple clar d’aquesta adaptació és l’eliminació de les catenàries en la travessia pels nuclis històrics i enfront als monuments de gran importància històrica i artística. Aquest avenç ha estat possible durant la darrera dècada gràcies a una gran evolució tecnològica desenvolupada en paral·lel a l’electrificació de la nostra mobilitat quotidiana, tant privada com pública. Aquesta, a més, es desenvoluparà en els propers anys compatibilitzant-se amb la resta de transports elèctrics, ja sigui amb les xarxes de ferrocarrils, metropolitans, tramvies, troleibusos o autobusos, així com també amb els mitjans privats, cada cop més presents a la nostra mobilitat personal

Els nous tramvies sense catenària circulen pels cascs antics de les principals ciutats.
Foto Joan C. Salmeron (2010).

dilluns, 6 de febrer de 2017

La locomotora Monistrol torna a Monistrol



La locomotora FMGP núm. 2, anomenada “Monistrol”,  pertany a una comanda que la companyia Ferrocarrils de Muntanya i Grans Pendents va fer l’any 1891 per prestar servei a la línia de ferrocarril cremallera que estava construint per accedir al santuari de Montserrat. Aquesta locomotora va ser batejada com a “Monistrol” en honor al poble on es van construir les principals instal·lacions i lloc de naixement i habitatge de bona part del persona de l’antiga companyia.

La locomotora Monistrol restaurada a l’estació de Monistrol-Vila.
Foto Joan C. Salmerón (2017). 

dissabte, 12 de novembre de 2016

Els funiculars de Catalunya (I)

Catalunya és un dels indrets europeus on han existit més línies de funiculars, un total
de dinou, de les quals avui en presten servei quinze. La majoria representen un valor
de gran atractiu turístic per l’espectacularitat de la seva localització.